Crònica d'Albert Soler. Diari de Girona. Marta Rovira vol per al nou estat en què està segura que es convertirà Catalunya allò que millor funciona en altres països del món. Desitja així mateix una societat compromesa i acabar amb els estereotips que diferencien dretes i esquerres
TRIBUNA DE GIRONA A L'ESPAI CAIXA, ahir al vespre.Maria Mercè Roca i Marta Rovira, assegudes a l'escenari abans de començar les seves intervencions.Marta Rovira en plena intervenció. Va realitzar un conferència allunyada dels estereotips "mitineros" a l'ús. Unes 160 persones van omplir la sala inferior de l'Espai Caixa, situat a la plaça Poeta Marquina de Girona, on tradicionalment se celebra el Tribuna de Girona.
La idea és agafar el bo i millor de cada casa, o sigui de cada país. I a més a més, abandonar els esterotips que identifiquen les dretes amb ajudar les empreses i les esquerres amb ajudar els treballadors. La secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira, va explicar ahir a Tribuna de Girona "Els fonaments del nou país". Una conferència que va durar una hora llarga -no cada dia hi ha països nous- i que va servir perquè la mà dreta d'Oriol Junqueras expliqués com ha de ser, per a ERC la nova "república catalana", i serveixin les cometes per destacar que aquesta va ser l'expressió utilitzada durant tota l'estona en detriment del menys contundent "Catalunya", potser per
deixar clar que si neix el nou estat, el càrrec de cap d'estat no serà hereditari ni de sang blava.
Abans, però, una cosa ha de quedar diàfana: en els nous temps ja no serveixen els esterotips que van lligats a les esquerres i les dretes. Si la república catalana ha de prendre exemple d'altres països ha de començar per entendre que "han deixat de ser útils els apriorismes que identifiquen les dretes amb ajudar les empreses i les esquerres amb ajudar els treballadors", perquè "tots sabem que el futur del treballador depèn del futur de l'empresa". ERC, per tant, abraça la socialdemocràcia, i per si no quedés clar amb afirmacions com la precedent, la mateixa Rovira ho va remarcar explícitament en diverses ocasions: "A ERC som socialdemòcrates, no apriorístics". Una socialdemocràcia que "deixi actuar la iniciativa privada". En resum i d'una vegada per totes, ERC deu continuar essent d'esquerres, perquè així ho diu al nom, però "ens hem d'apartar dels dogmatismes de l'esquerra clàssica".
Anant al còctel que titula aquesta crònica, Rovira va asegurar voler per a Catalunya, vull dir per a la república catalana -quina mania- un Fons Nacional per a la Inversió similar al que hi ha als Estats Units, una llei d'accés a la informació pública com la que disfruten els ciutadans del Regne Unit, un sistema educatiu de nivell com el que hi ha a Finlàndia i un estat del benestar reformat, inspirat en el que han aconseguit els països nòrdics. No és poca cosa -comptant que segurament oblido algun ingredient-, i realment la majoria d'assistents i quasi tots els no assistents -la majoria silenciosa, que es diu- firmarien on fos per aconseguir no ja totes, sinó una part d'aquestes fites.
La socialdemocràcia en la qua s'ha embarcat ERC no demonitza el sector privat. Al contrari: "ens preocupa la productivitat de les empreses". Tot i que això no treu que "en alguns àmbits el sector privat és eficient, però en altres no, com per exemple l'energia i les telecomunicacions, i per descomptat l'educació i la sanitat, on la inversió i el treball han de sortir de l'estat".
Però un estat "versàtil" -vet aquí una altra qualitat que ha de tenir la nova república catalana, repetida en diverses ocasions per la ponent d'ahir- "ha de saber què és millor en cada àmbit diferent, i ha de deixar actuar la iniciartiva privada allà on és necessària". O sigui que "s'haurà de mirar cada cas individualment". Si la Bíblia recomanava que la mà dreta no sapigués el que fa l'esquerra, les noves polítiques van encaminades a no saber on comença la mà dreta i on l'esquerra.
Una socialdemocràcia, això sí, que com és natural treballarà en les polítiques socials, "però sobretot treballarà per aconseguir la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans", entenent com a tal "una educació pública de qualitat fins i tot en la universitat".
Implicació ciutadana
Naturalmentt que una república catalana nova de trinca i amb el millor de cada país no seria possible sense uns ciutadans a l'alçada. Rovira va ser molt clara al respecte: "Volem ciutadans compromesos amb la comunitat, amb la distribució de l'activitat econòmica". En diverses ocasions es va referir Marta Rovira al compromís ciutadà, deixant entendre clarament que res serà possible sense la implicació dels catalans. "A la República Catalana volem una societat amb valors, amb compromís". Uns ciutadans compromesos però no de manera individual sinó amb la societat, ja que "una societat on només compta l'individu és una societat efímera".
Per descomptat que el dret a decidir va sorgir en alguna ocasió , si bé no com a fet central. Tanmateix, Rovira va indicar que "les comunitats polítiques normals voten per decidir coses, nosaltres volem fer-ho". En el benentès que "la independència no és l'objectiu sinó l'instrument per construir la república catalana".
